Brossa electrònica, origen i perill
Alguns metalls, com l’or, el platí, el coure o el pal·ladi, són difícils d’obtenir: no només cal excavar i processar els materials, sinó també utilitzar enormes quantitats d’energia i aigua, quan molts dels aparells elèctrics i electrònics que llencem podrien ser reutilitzats abans de convertir-se en brossa electrònica.
Alguns estudis afirmen que recuperar els materials dels RAEE pot resultar fins a 13 vegades més econòmic que extreure’ls de jaciments naturals.
QUÈ ÉS LA BROSSA ELECTRÒNICA?
La brossa electrònica, o residus elèctrics i electrònics (en anglès e-waste), són aquells que es generen quan els equips o dispositius elèctrics i electrònics deixen de complir la funció per a la qual van ser dissenyats i el propietari els rebutja o té la intenció de fer-ho, és a dir, els que coneixem com a RAEE.
En aquesta categoria hi trobem residus de tota mena, classificats en set categories segons la legislació vigent.
Per saber-ne més sobre la seva classificació, pots llegir aquest bloc on s’especifica cada tipus de categoria i els metalls més freqüents amb què estan compostos.
A causa de l’avanç ràpid de la tecnologia i l’accés creixent als dispositius elèctrics i electrònics, la generació d’aquest tipus de residus augmenta cada any i és una de les que més creix al món, no només perquè els aparells quedin obsolets, sinó perquè sovint els canviem quan encara funcionen.
QUINA ÉS LA GENERACIÓ DE RESIDUS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS?
L’any 2022, el món va generar 62 milions de tones de residus elèctrics i electrònics, segons el Global E-waste Monitor 2024 de la International Telecommunication Union (ITU) i el United Nations Institute for Training and Research (UNITAR).
Les projeccions indiquen que, si es mantenen les tendències actuals, aquesta xifra arribarà als 82 milions de tones anuals el 2030.
Tot i que el volum de deixalles creix any rere any, cada vegada més governs estan implementant estratègies d’economia circular per fomentar la reparació, la reutilització i el reciclatge responsable d’aquests materials.
Actualment, només al voltant del 20 % de la brossa electrònica generada al món es recicla de manera formal.
Sabies que els aparells elèctrics i electrònics que rebutgem, guardem, donem o portem als punts de reciclatge poden contenir fins a 60 elements de la taula periòdica?
Alguns són perillosos i altament contaminants, mentre que d’altres són valuosos i recuperables, com l’or, la plata o el coure.
EL PERILL QUE COMPORTA
Alguns aparells elèctrics i electrònics —com televisors, equips de so, telèfons mòbils, ordinadors, impressores o circuits— poden contenir i/o alliberar materials com mercuri, cadmi, plom, crom hexavalent, retardants de flama bromats, compostos perfluorats, ftalats o formaldehid, que són elements habituals en la brossa electrònica.
Aquests materials poden causar diversos danys per a la salut i el medi ambient.
En especial, el mercuri pot provocar danys al cervell i al sistema nerviós; el plom afecta el desenvolupament intel·lectual i el sistema circulatori; el cadmi pot alterar la reproducció i fins i tot causar infertilitat; i el crom està relacionat amb problemes als ossos i als ronyons.
Per posar-ne alguns exemples: un sol tub fluorescent pot contaminar 16.000 litres d’aigua; una bateria de níquel-cadmi de telefonia mòbil, 50.000 litres; i un televisor pot arribar a contaminar fins a 80.000 litres d’aigua.
D’ON PROVÉ LA BROSSA ELECTRÒNICA?
Es calcula que per fabricar un ordinador es consumeix una tona de recursos, mentre que per a un telèfon mòbil es necessiten uns 44 quilograms de materials per obtenir un dispositiu de només 80 grams.
Més de la meitat d’aquests recursos són matèries primeres emprades en la seva fabricació, com els anomenats minerals de conflicte, l’extracció dels quals sovint està controlada per grups armats o es realitza en condicions laborals deplorables. Entre aquests minerals trobem el tantal, el wolframi, l’estany, l’or o el cobalt.
El problema és que quan comprem un dispositiu nou no veiem tot aquest procés, i sovint el desconeixem o el ignorem.
Un fet a destacar és que, segons els càlculs de l’investigador Samuel Kingman de la Universitat de Nottingham, l’any 2013 es van haver d’excavar i processar 450 milions de tones de roca per obtenir les 226.000 tones de materials necessàries per fabricar tots els smartphones en circulació.
Aquests materials passen per refineries i foneries abans d’arribar a les mans dels fabricants de components tecnològics com xips, plaques base, condensadors i semiconductors.
Durant aquest procés, es consumeixen grans quantitats d’aigua, productes químics i combustibles utilitzats en l’extracció, el transport i la fabricació.
ON ACABA LA BROSSA ELECTRÒNICA?
Encara que no et soni, Agbogbloshie és el nom del mercat d’electrònica més gran del món, tot i que potser caldria especificar: brossa electrònica.
Aquest barri, situat a Accra, la capital de Ghana (Àfrica), és actualment el principal abocador de residus tecnològics del món —segurament n’has vist alguna imatge.
A l’oest de la ciutat, al golf de Guinea, hi ha el port de Tema, que rep uns 600 contenidors mensuals plens d’equips electrònics obsolets, la majoria procedents d’Europa.
Segons Eurostat, als països de la Unió Europea, el 4 % de la brossa generada és electrònica —uns 10 milions de tones anuals.
A Espanya, aquesta xifra arriba al milió de tones, de les quals s’estima que 750.000 són reciclables.
Un estudi preocupant de l’ONU (2014) va confirmar que a Agbogbloshie la concentració de plom al sòl supera mil vegades el nivell màxim de tolerància, i que la contaminació del sòl i de l’aigua ha exterminat en menys d’una dècada tota la biodiversitat de la zona.
Un altre informe de les Nacions Unides va revelar que les proves realitzades en una escola propera a un dipòsit de residus electrònics mostraven una contaminació per plom, cadmi i altres substàncies tòxiques més de 50 vegades superior als nivells considerats segurs.
CONCLUSIÓ: UN FUTUR SENSE BROSSA ELECTRÒNICA ÉS POSSIBLE
La brossa electrònica representa un dels grans reptes ambientals del nostre temps, però també una oportunitat per transformar els nostres hàbits de consum i gestió dels recursos.
Cada dispositiu que evitem llençar abans d’hora, cada reparació i cada reciclatge responsable ajuden a reduir el volum de brossa electrònica que acaba contaminant terres, rius i comunitats senceres.
Apostar per l’economia circular, la innovació tecnològica i l’educació ambiental és essencial per convertir allò que avui considerem un residu en una font valuosa de materials i energia.
El futur dependrà de la nostra capacitat col·lectiva per repensar la relació amb la tecnologia i assumir la brossa electrònica com una responsabilitat compartida, no com un problema aliè.
